Parvo recònto sopre lo orígine del lenguage

Parvo recònto sopre lo orígine del lenguage

Estàtua de Psamètico I — By Bantosh - Own work, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=24756466

Heròdoto de Halicarnasso, considerato per Cicerone como lo "patre de la històriografia", recònta una història sopre lo orígine del lenguage. En ella elle parla sopre Psamètico I, uno de los grandes faraones de Egipto, en lo secondo de los nòve volúmenes de sua òbra Història. Durante suo viage a Egipto, Heròdoto odiu que lo rege egípzio deseiava descoprire la suppòsta lengua originale, quella que precedeu a totas las altras, e con queste escopo realizau un experimènto. Elle laxau a doos enfantes neonatos con uno pastore, con instrucziones de que necuno parlasse con ellos, mais lo pastore deveva alimentar-los e ascoltar-los per a tractar de comprovare quales eran loro primas paràvolas.

La hipòtese de Psamètico havria essuto, secondo Heròdoto, que los èsseres humanos havevan una lengua originale e que la prima paràvola que questos enfantes pronunciassen seria en dicta suppòsta lengua. Secondo Heròdoto, la prima paràvola pronunciata per quellos enfantes fou bekos, que en lengua frígia significa "pane", por lo que Psamètico concludeu que questa lengua anatòlia deveva èssere la prima de tota la humanitate. Non obstante, ja en la antichitate questa hipòtese fou refutata per Aristòfanes e Apollònio de Ròdos, qui sospectaron que bekos era uno sòno onomatopèico que immitava lo belato de las capras. Sèa como sèa, sapemos hòie que questa paràvola non se troba en lo "lenguage caprese" (qui facen a mèos oditos qualcòsa como 'bèèèèèè' e non 'bèèèèèkos'), mais que se troba en albaniano bukë (pane) e lo anglese bake (còcere al forno), e donque è una radice ancora vivènte.

Relieve de Psamètico I facèndo una offerènda a Ra-Horakhty (Tomba de Pabasa)

Queste recònto sopre lo orígine del lenguage è fòrse relevante hòie, quando se ha descopèrto a inízios de marzo (09.03.2017) una colossale estàtua en lo antico Heliòpolis, hòie uno subúrbio al nordèste de Cairo. Se pènsa que questa estàtua correspònde a Psamètico I, devuto a gravuras encontratas en la base de la estàtua que menzionan lo nome del faraone.

Psamètico I se havria interessato hòie al sapere que quessa lengua frígia, que elle credeu que fou lo origíne de totas las altras, è una lengua indoeuropea, la maiore família linguística del mondo en número de favolatores. Lo orígine de questa grande família è lo proto-indoeuropeo, lo quale, secondo la hipòtese del archeòlogo britànnico Colin Renfrew, havreva comenzato sua expansione durante lo Neolítico en Anatòlia (o Asia menore), a onde arribaron altrosí los frígios dès los Balcanes, securamente con capras e bekos.

—Martín Rincón Botero.